|
| BIOGRAFIA LITERÀRIA |  |
OBRA | |
TEXTOS | |
CRÍTICA I RESSENYES | |
BLOG |
 |
|
|
Biografia literaria
|
| 1983 L'any 1983 va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot, que convoca l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb el llibre Els Geranis de X. El Jurat el presidia Marià Manent (5). El mateix any va guanyar el premi de poesia Lluís Roca Florejachs dintre de les Festes de Cultura Pompeu Fabra que es van celebrar a la ciutat de Lleida amb El curs de les coses (6). En aquests primers dos llibres, confegits al mateix temps i fruit d'una llarga maduració, Xavier Amorós Corbella ja mostra algunes de les característiques que es mantindran en els llibres següents. Primerament, el llenguatge és planer i fuig de la retòrica. La seva poesia surt d'un esforç d'introspecció. Si bé Els Geranis de X és un llibre en certa mesura producte de l'experiència, comença amb dos poemes narratius on explica en el primer records d'infant i en el segon una relació sentimental, en els següents poemes hi apareix sovint el sentiment de soledat davant de circumstàncies hostils o bé d'un món indiferent que empenyen al subjecte dels poemes a tancar-se en ell mateix i explorar el seu interior, el seu cos, el seu entorn més immediat. El llibre acaba amb un poema de títol revelador, una cita no explícita de Gabriel Ferrater: decent vol dir solitari. El curs de les coses presenta una composició més estilitzada. Obre i tanca el llibre un sol poema descriptiu en dues parts, una al començament i l'altra al final, i el cos del volum s'agrupa en dos blocs, el primer, Finestra i Home, aprofundeix en l'argument de l'individu isolat i la segona, L'estrany amic, agrupa tres sèries de poemes que tenen la mort com a idea central. Però mentre que en Els Geranis de X es poden trobar ressons més o menys evidents dels poetes que li han servit d'exemple (Foix, Ferrater, V. A. Estellés, Vinyoli), El curs de les coses és un llibre més personal. Hi ha dues cites, una d'Emily Dikinson, que obre la segona part (i sembla comprensible que en prendre la mort com a tema l'autor hagi adoptat aquesta advocació) i una de Fernando Pessoa en obrir el llibre. Però la influència de Pessoa no és tan present en aquest llibre com en la seva producció posterior. |
|
| 1989 L'any 1989 va guanyar el Premi Josep Maria López Picó que patrocina l'Ajuntament de Vallirana amb La vida incògnita (7). La vida incògnita, malgrat la claredat expositiva característica de l'autor, és el seu llibre més fosc. Les tres primeres de les quatre parts de què es composa són exercicis d'introspecció no sempre amable. Hi apareixen arguments de caràcter filosòfic, com la limitació del coneixement i la irrellevància de l'experiència. L'autor, o bé el protagonista dels poemes, és conscient de la inutilitat de la seva vida i, en general, de la vida humana. Les composicions combinen l'exposició d'aquestes idees amb observacions de la vida quotidiana o del paisatge. Però aquest to discursiu canvia radicalment a la darrera part del llibre en la qual la crispació dóna pas a uns poemes plàcids, de temàtica amorosa que arriben a moments de forta intensitat lírica. El mateix any publica un conte en el volum 10 Narradors editat per Edicions el Mèdol (8). L'any 1990 va guanyar el Premi Decàlia de poesia que convoca l'Ajuntament de Valls amb motiu de les festes decennals de la Candela. Deu anys abans, havia resultat finalista a la convocatòria anterior del mateix premi. El llibre premiat porta per títol Per confondre els incauts.
|
| 1992 L'any 1992 va guanyar el premi de poesia de la revista Recull de Blanes amb El llibre del record. El mateix any va resultar finalista del mateix premi en la seva modalitat de prosa amb un llibre que portava per títol Contes Cursis. Ells llibres de poemes premiats en aquests certàmens no van ser publicats fins anys més tard, en una edició conjunta (9). A la solapa d'aquest llibre se'ns diu que "Amb una gran diversitat de registres i de punts de vista, en ells (els dos llibres de què consta l'edició) es dóna compte de la buidor de la vida quotidiana i de la inutilitat de buscar, en el record, en la imaginació o en el somni, cap camí que alliberi els humans de la seva mediocre condició". Malgrat que la temàtica és similar a la de La vida incògnita, la veritat és que el plantejament d'aquests llibres és radicalment diferent. En ells s'hi observa una dimensió lúdica absent dels altres reculls de l'autor. Com s'ha dit es tracta de dos llibres, però, a la fi, corresponen a una etapa homogènia en la seva producció, que és presidida per la reflexió sobre la fi de la infància, la sortida del paradís perdut i l'entrada en un món hostil, ple de responsabilitats i de culpes. Però el to, com ja hem dit, no és dramàtic, sinó generalment amable. Per confondre els incauts és un poema compost per dinou composicions molt breus que tenen com a tema central el final de la infantesa, o de la joventut, en alguns casos les dues circumstàncies es confonen, o d'un estat de gràcia que feia la vida més alegre. A la segona part d'aquest llibre hi trobem poemes de circumstàncies, amb rima i un ritme lleuger, diferents per la forma, però també per la intenció, d'altres poemes rimats que ocasionalment hem trobat en llibres anteriors. El llibre del record és una reelaboració de poemes escrit molts anys abans. Curiosament, però, en aquesta reelaboració s'adopten les mateixes idees-força que en el llibre que forma volum únic amb ell, és a dir, la fi de la infantesa i l'isolament de l'individu. Aquest to més lleuger, i en alguns casos irònic, quedarà com una característica de l'autor en la seva producció posterior.
|
|
| 1998 L'any 1998 va publicar, juntament amb la fotògrafa Àfrica Guzmán, el llibre de fotografia i poesia titulat Odós dintre de la col·lecció "La imatge que parla", dedicada a aquesta combinació de fotografia i textos, dirigida per Magí Sunyer i Ramon Cornadó (12). La Felicitat i Odós, conformen una nova fase de la producció poètica de Xavier Amorós Corbella. En ella, es pot percebre una maduració en el to general de l'argumentació. Si hi havia alguna cosa de retòrica o sobrera en els llibres anteriors, en aquests s'ha incrementat la claredat expositiva i la precisió. Els arguments són els d'abans. Apareixen relats de records com en el cas del primer llibre i també meditacions de tipus metafísic, però si abans el tractament d'aquests temes era més dramàtic, ara l'autor adopta un punt de distanciament. Finalment hi apareixen tocs d'humor, d'ironia en el tractament dels temes i les referències culturals i literàries arriben a adoptar en algun cas forma de paròdia no declarada. Si hi ha un missatge, sempre és desesperançador, però no hi ha tragèdia en aquesta constatació. L'autor, o el protagonista dels poemes, ve a dir: la vida no serveix per a res, la poesia no serveix per a res, ni jo, però justament per això sóc lliure. Qui no es consola és perquè no vol. |
|
| 2000. 2002 L'any 2000 va publicar un estudi sobre la poesia del seu pare Xavier Amorós: Poemes Inèdits de Xavier Amorós (1940-1959) (13). L'any 2002 va guanyar el Premi Ramon Comas i Maduell de Poesia, convocat dintre dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona d'aquell any, amb el llibre Set poemes dramàtics (14). Els poemes que conformen aquest llibre tenen una voluntat més unitària que els anteriors. Augmenta la distància entre l'autor i l'obra, el fet de qualificar el poema com a dramàtic implica la posició prèvia de presentar-lo com una experiència aliena. L'estil oscil·la des de la concentració i l'accent en el símbol en els tres primers poemes (amb cites d'Espriu i de César Vallejo) similar a l'emprada a Per confondre els incauts, cap al poema narratiu i de reflexió en els dos següents. La darrera part del llibre, la sisena, no és pròpiament un poema unitari sinó notes esparses més pròximes als poemes que havíem trobat a La felicitat. En aquest darrer cas, la cita introductòria és de Jaime Gil de Biedma. Els Set poemes dramàtics es van gestar molt lentament, al llarg de deu anys, com a poemes independents que no encaixaven en els projectes anteriors de l'autor, fins que amb aquest llibre prenen la seva forma definitiva.
|
| 2006 en endavant L'any 2006 publica el que fins ara és el seu darrer llibre. Sota el títol de L'Home del Barret (15) l'autor aplega la majoria de la seva producció inèdita en prosa que considera aprofitable. El text de la contraportada és el següent: L'Home del Barret, paradigma de l'individu solitari, creador o personatge d'una obra literària, és el símbol principal que articula aquest llibre de narracions singulars. Una mica parent, a estones, dels contes de fades, de les rondalles populars o de la narrativa fantàstica, recorre els diversos registres del conte amb dosis d'ironia i de distanciament. Tot el llibre té un fil argumental no declarat. Les primeres parts presenten petites rondalles que conformen un univers oníric, però simbòlicament coherent. La segona meitat del llibre ens presenta les peripècies, minúscules peripècies, com les de tots els homes i les dones reals, d'un individu que bé podria ser l'autor de la primera part del llibre. Així, L'Home del Barret, a partir de peces a primera vista inconnexes, es va travant en una visió del món paradoxal, entre realista i onírica, entre mística i escèptica. Aquest llibre aplega el llibre Contes Cursis que va resultar finalista del premi Recull l'any 1992, la narració apareguda a 10 Narradors i, sobretot, els textos inèdits, més recents i per tant més madurs, Set Històries de la Ciutat Nova, Una Estada al Camp i L'Home del Barret. Amb la publicació d'aquestes proses, l'autor ha finalitzat un procés creatiu que va iniciar amb els seus primers escrits i reflexiona sobre quines han de ser les següents passes en la seva producció. El cicle poètic que es va iniciar amb Els Geranis de X finalitza explícitament amb un llibre encara inèdit, Estranyesa, que dóna les últimes claus d'aquest procés. Entre els anys 2011 i 2013, l’autor va fixar per motius de treball la seva residència a Santiago de Xile. Fruit d’aquesta experiència escriu un llibre de Poemes, El temps girat (16), publicat el mes de març de 2015. Xavier Amorós Corbella és casat i té una filla. Treballa en una empresa de serveis. |
|
| Notes Feu clic al número de nota per tornar al paràgraf de text corresponent. (1) Epsilon. Quaderns de poesia num. 1. Delegació Universitària de Tarragona. Tarragona 1977. (2) Quarta Antologia 1976-1977. Premi de Poesia per a Inèdits Amadeu Oller. Ed. Mn. Vidal Aunós, rector de la parròquia de Sant Medir, Carrer Constitució, 17. La Bordeta, Barcelona. Barcelona, 1977. (3) Paraules número 5. Sense peu editorial. Barcelona, 1979. (4) 1ª, 2ª, 3ª i 4ª Mostra de Narrativa Reusenca. Edicions del Centre de Lectura. Reus, 1980, 1981, 1982 i 1983. (5) Publicat l'any següent. Els Geranis de X. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1984. (6) Aquest recull no va ser publicat fins anys més tard. El curs de les coses. Zàlata (La Gent del Llamp) Tarragona, 1988. (7) La vida incògnita. Columna Edicions. Barcelona, 1990. (8) 10 Narradors. Edicions el Mèdol. Tarragona 1989. Inclou la narració "Les tres maduixes". (9) Per confondre els incauts. La Gent del llamp. Tarragona 1996. (10) Històries de l'illa. Editorial Cruïlla. Barcelona 1994. Següents edicions 1995 i 2000. (11) La Felicitat. Columna Edicions. Barcelona, 1996. (12) Odós. Arola Editors. Tarragona, 1998. (13) Poemes Inèdits de Xavier Amorós (1940-1959). Tria i estudi de Xavier Amorós Corbella. Arola editors. Col·lecció La Gent del Llamp. Tarragona, 2000. (14) Set poemes dramàtics. Cossetània Edicions. Valls 2003. (15) L'Home del Barret. Arola. Tarragona, 2006. (16) El temps girat. Cossetània edicions. Col·lecció La Gent del llamp. Valls 2015.
|
| © Xavier Amorós Corbella | Inici · Crèdits · Contacte |
